27.5.09

Primera collita


Enciam Morella: excel·lent!!!!!!!





I una pastanagueta per acompanyar :-D




Fins aviat!!

Jordi

6 comentaris:

Nuria (fenix) ha dit...

renoi!!! quines amanides mès bones .

La feina que ès fa amb amor dona bons fruits oi ?
Una abraçada i bon profit.
Nuria

Jordi Ventura ha dit...

Hola Núria!!!


Estic gaudint molt d'aquest petit hort en totes les seves fases. El moment de tastar el que s'ha plantat és, per mi, una continuació fluïda de tot un seguit d'experiències gratificants.

Aquest mateix enciam el vaig conèixer quan era una llavor i mita'l ara! Jajajajaja!!


Una abraçada i gràcies per venir!!

Jordi

Nuria (fenix) ha dit...

Quina diferencia entre fer creixer un ensiam,i fer creixer un animaló per despres posar-lo a la cassola.
Les viandes les pots acaronar,cuidar-les per gaudir del seu desenvolupament i despres sense cap remordiment cap a la panxa.
Aquest any no puc gaudir tant del hortet de la nostra amiga de Suria.
Algun animalò ,fa un bon apat quan arrivo.M'ha portat fins a urgéncies i tot. renoi!!
En el teu hort,no crec que tinguis
aquest problemes dels insectes ocupes.
bona feina !! Nuria

Jordi Ventura ha dit...

Hola Núria!!


Ara mateix no experimento aquesta diferència de la que em parles perquè encara no he cultivat animalons :-) Podria ser però, que en l'hort de camp que comparteixo amb uns amics posem gallines. Ja veurem que passarà!

Doncs sí que rebo visites a l'hort del terrat, i tant! Mira, fa uns dies va passar una cosa curiosa. Resulta que de bon matí vaig veure pugó en una de les flors del carabassó. Quan el carabassó era petit també en vaig veure en algunes fulles i el vaig treure manualment, però aquest cop no volia malmetre la delicada floreta amb les meves mans. Així que els vaig deixar fer.

I vet aquí el que va passar a continuació:

Resulta que a mig matí vaig sortir a passejar amb el gos de casa i amb l'Aicard, i mentre badàvem mirant flors i plantes varem veure una marieta. Aleshores vam posar la marieta a dins el pot de l'esmorzar (prèvia desviació de l'esmorzar cap a l'interior de la motxilla) i, apa, cap a casa. Un cop a casa vam anar al terrat, vam deixar la marieta sobre el carabassó i, desprès de contemplar-la una estona i veure que no marxava, ens vam anar.

Al migdia ens vam tornar a mirar el carabassó i..., saps què? Ja no hi havia pugó a la flor!

La marieta tampoc hi era, o al menys no la vam saber veure. Però avui, desprès d'uns dies he tornat a veure una marieta sobre una tomaquera de l'hort del terrat. No sé si és la mateixa però m'ha fet gràcia torbar-la i li he fet una foto. Poc desprès de la foto, la marieta ha estès les ales i ha marxat volant per sobre la teulada.


Pot ser aviat publicaré un altre anècdota de l'hort de terrat que ha tingut com a protagonistes a diversos dinosaures, un drac de tres caps, un cocodril i un lleó ferotge. Només t'avanço que la història ha estat molt divertida en tot moment! :-D


Una abraçada!!

Jordi

Imma Cauhé ha dit...

Molt bon especte aquest ensiam.
Jo el-hi vaig tallant les fulles i me les vaig menjant a mida que les necessito, així sempre estan tendres i dura més.

Jordi Ventura ha dit...

Hola Imma!!


Moltes gràcies per venir!

Oh! Doncs no havia caigut en això que dius. Ho provaré!!

Ara ja he collit tots els enciam morella, però n'he deixat un perquè s'espigui i recollir les llavors.

Però hi ha un enciam que sembla que estigui rebrotant. No sé si en sortirà un altre o no. Aniré seguint la seva evolució!


Una abraçada!!

Jordi